A ningú pot sorprendre que la confiança de la ciutadania en l'aparell de l'Estat estigui sota mínims. Una confiança que és inversament proporcional a la que mostra per organitzacions no governamentals, amb la PAH al capdavant (més d'un 70% de suport, segons una enquesta recent de Metroscopia per a El País sobre l'11% que donava suport a la tasca del govern). En aquests moments la PAH, amb vincles clars amb el 15M, és segurament la millor evidència que no és la democràcia el que està en crisi, sinó les institucions que la representen. Com afirma Joan Subirats ( http://bit.ly/14ZJm7E) la trajectòria de la PAH atén a un cert paradigma de creació d'espais de nova democràcia, una nova aura col.lectiva. Amb les seves formes d'organització, de presa de decisions, de gestió del conflicte, la PAH està contribuint a generar, com reflexionava Guillem Martínez fa uns dies ( http://bit.ly/ZJcEXm), un nou procés constituent marcat per la lluita per una major justícia social, política i jurídica davant d'un règim que s'enfonsa. I si no existís la PAH? Si no existís la PAH, caldria inventar-la.
Article complert
Ismael Blanco / Marga León
No hay comentarios:
Publicar un comentario