domingo, 1 de noviembre de 2015


El passat dimecres  dia 28, ens vàrem reunir al carrer Mossèn Coy 28, en assemblea per fer oficial l'alliberament d'un habitatge com a primera obra social activa de Vilafranca de la PAH Alt Penedès.

És una bona noticia poder declarar aquesta obra social per donar cobertura a un dels milers d'afectats per la hipoteca que queden sense habitatge i que, al menys durant un temps, no hauran de preocupar-se de tenir un sostre i disposar d'aigua i llum, de mantenir la dignitat personal i encarar el futur amb esperança.

Malauradament no és així en tots els casos. En les properes hores oficialitzarem la segona obra social a la vila,aquest cop per una dona i la seva filla menor. I diem malauradament perquè malgrat els esforços de les PAH de tot el país, malgrat les lleis aprovades, malgrat les mocions que ‘l consistori ha aprovat... des de les institucions es fa poc o res per resoldre eficientment aquesta emergència social sobrevinguda per una crisis de la que els afectats no són culpables. 

I també malauradament perquè aquesta crisi provoca centenars d’ocupacions que tenen un rebuig frontal dels veïns per desconeixement del que és la PAH i que és una obra social. Volem reivindicar els re allotjaments que fa la Obra Social de la PAH i aprofitem per reivindicar el civisme i solidaritat amb el que són fetes. I us convidem a que vingueu a les nostres assemblees, els dimecres a les 18h al Escorxador, si teniu problemes per pagar l’habitatge i els subministraments. Perquè aquesta és la lluita de la PAH.

Tot just ahir, en el ple, el alcalde reconeixia que disposen de 73 habitatges socials però hi ha una llista d'espera de 29 nuclis familiars. En el cas que defensem avui, el afectat porta més de mig any havent de sobreviure sense una llar pròpia i fixe i, finalment, avui podrà estar una mica més tranquil, durant unes setmanes, uns mesos o pot ser uns anys. Ens preguntem que hauria d’haver fet l’afectat en cas de no disposar de la Obra Social de la PAH.

També és una noticia trista perquè és fa palès el fet de que els organismes que han de donar resposta a aquesta situació (i que disposen dels mecanismes per fer-ho) com ara el nostre ajuntament sociovergent no ho fan. Com és possible? Després d'una campanya llarguíssima d'elaboració d'una Iniciativa Legislativa Popular que fos aplicable en el àmbit legislatiu nacional de Catalunya, després d'una llarga i dura recollida de signatures per a la seva acceptació a tràmit, després de la pressió als partits polítics per a la seva aprovació al parlament, després del tràmit parlamentari i el desenvolupament dels procediments d'aplicació als ajuntaments per part de l'Agència d’Habitatge, el Observatori Desc, la Aliança contra la Pobresa Energètica i la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca ens trobem que avui l'ajuntament (que va recolzar la moció de suport a la ILP i les mesures concretes) no fa el que ha de fer per aplicar-la.

Ens preguntem on estan les llistes de pisos buits que pertanyen als bancs i porten més de dos anys desocupats;
Ens preguntem on estan les multes i sancions que el propi govern municipal pot aplicar a les entitats; Ens preguntem on estan els pisos que les entitats han de cedir a les administracions per ser usades com a habitatge social, especialment les del SAREB (que en disposa de 429 a la comarca i de 42 a Vilafranca) pagats amb els diners de tots (i també dels desnonats) o de Catalunya Caixa o Bankia
(que han rebut quantitats enormes de diners públics), o del Banc de Sabadell (que ha comprat a preu de saldo tot el negoci de Caixa Penedès a la comarca) . 

En definitiva, no entenem perquè el consistori no actua amb les eines que els hem donat per solucionar els problemes de les persones més vulnerables.

A la PAH sempre diem que nosaltres no hauríem d'existir perquè els mecanismes socials haurien de tenir resolts els casos de exclusió social i pobresa sobrevinguda. Però, malauradament, seguim aquí i sembla que haurem de continuar-hi durant molt de temps davant la inoperància dels polítics que fa tants anys que ens governen sense tenir-nos en compte.



Avui és més que una frase: sí es pot però no volen.

No hay comentarios:

Publicar un comentario